CONTAMINART

ALTALL I CARLOTTI EN ALACANT

2010-10-14T13:00:00.002+02:00

Fa uns dies, a la Universitat d'Alacant el grup ALTALL ha fet un taller antropològic musical amb molt bon acert, i ha tancat el 7 d'octubre de 2010 amb un concert amb cançons recopilatòries de tota la seua història musical, acompanyats per Jan Mari Carlotti.

Després als camerins s'ha fet la festeta íntima.

Vicent Torrent fent el repartiment de l'aperitiu.

Jan Mari Carlotti, Toni Ferri, Vicent Torrent i Loles.

El grup i Maite en primer planol celebrant la bona acollida, i que s'en puguen fer moltes més com esta.

VA DE GEGANTS

2010-10-06T13:39:00.003+02:00

La cosa no para. Ara hem fent els Gegants que acompanyen els Nanos en les festes i ha estat tot un aconteciment.

A Callosa feia molts anys que no s'en veien de gegants, però l'Associació Cultural l'Empelt amb l'Associació de Moros i Cristians hem fet un esforçet per tal de que este any (150 aniversari de les festes de moros a Callosa) tornàren a estar presents junt amb els Nanos.

Ells han fet els tratges i les estructures bassant-se amb unes antigues que hem recuperat, i a mi m'ha tocat fer els caps. Un llaurador i una llauradora són les imatges que hem elegit.

Assí en teniu unes fots del procés de construcció dels caps amb cartró de cavallet i midò, pel mètode tradicional com els caps dels nanos.

Això ha estat del 9 al 12 d'octubre de 2010.

CARTELL DE FESTES 150 ANIVERSARI

2010-09-16T19:11:00.001+02:00

Este disabte 18 de setembre, presentarem el cartell i el llibre de les Festes de Callosa en el local de l'Associació de Moros i Cristians.

La compossició l'he feta combinant el cartell dels primers capitans i fundadors que va tindre la festa al 1986 que és conserva prou deteriorat, Miguel Morató i Vicente Saval, amb les imatges dels capitans de 2010, Fco. Javier Gozálbez i Salvador Sanchis, o siga amb 150 anys de festes per en mig. Malgrat que no es veuen, eixos anys estan per la pròpia absència.

Les fotos dels capitans estan fetes sense que ells o saberen, cada un pel seu costat i després feta la compossició amb tractament digital.

El més curios resulta la forma en que els del primer plànol es miren o es desafien, emulant involuntària i inconscientment als del fons, vinculant així amb l'actitut, 150 anys amb la mateixa voluntat i dispossició.

INSTALACIÓ I FOTOGRAFIES

2010-09-10T15:17:00.005+02:00

NOVETATS ARTÍSTIQUES PEL POBLE.

Una expossició especial de fotografies festeres "MIRADES DE FESTA" de Paco Roca, Victoria Carreres i Antonio Pérez, que estarà per a visitar durant tot el mes de setembre, junt amb una instalació titulada "LLUMIDANSA" de la escriptora holandesa Marian Wolfert.

Tot una novetat, per què des de la Setmana d'Art a Callosa, la SAC, que no s'en veien de "instalacions" d'art.

Això és al local social de l'Associació de Moros i Cristians.

Segur que no te el mateix nivell de acollida per a tots igual esta manera de fer i presentar art, però segur que tots aprenem alguna cosa nova d'això.

LA TIA PINTA

2010-07-06T18:45:00.004+02:00

A callosa hi tenim una llegenda que parla de una senyora que vivia a la Cova Pinta i espantava a la gent que anava per aquell indret. Li deien la TIA PINTA, pot ser perquè portava una pinta i un pintó i si te la trobaves et preguntava " Tu que vols, Pinta o Pintó?" i si contestaves "Pinta" et clavava la pinta al cap i et matava. Si contestaves "Pintó" et clavava el pintó i també et matava, de manera que feres com feres estaves perdut. Millor no anar per allí.

Pel que he pogut saber pels vells del poble, per les referències que he trobat al llibre d'Adolf Salvà, i sobre tot pels meus avis que mel contaven ara i adés el compte, amb tot tipus de detalls de com anava vestida i com era, LA TIA PINTA, he creat este personatge imaginari, esta Tia Pinta, tal com em pareix que degué ser eixa senyora guardiana d'aquella "Cova, Santuari Ibèric" per al treball que ha fet la meua neboda Marga per a la Universitat d'Alacant a la classe de Joan Borja.

Cal dir que la gent major, la recorda més lletja del que jo l'he dibuixada. Em permeteisc esta llicència artística per que se que ells la veuen des de la por, i la por mai és bonica.

Però si la virtut de la Tia Pinta era espantar a la gent per a que no profanaren aquell santuari, a les hores, podem pensar, perquè no, que podia ser una vestal, o una sacerdotessa, qui sap on està l'oritge d'esta llegenda? En quin moment del temps començà? I qui devia ser en veritat aquella senyora, que feia valdre la pinta i el pintó, i pot ser fins i tot, la portaria al cap com ara la ibèrica Dama d'Elx?

El meu amic Joan Borja, que en te ben estudiats de temes semblants, emparenta esta llegenda amb les de les bruixes i divinitats de les fontetes o llocs d'aigua. Cal dir que prop de la Cova Pinta brolla la Font de la Parà Major.

En este punt, deixem el tema obert.

Ben vingut siga qui a casa de l'IMAGINACIÓ vinga.

IMATGES DEL LLIBRE 150 ANYS DE FESTA

2010-07-06T16:58:00.007+02:00

Parlem un poc més del llibre especial dels 150 anys de festa a Callosa d'en Sarrià.

En ell participen diferents autors amb 20 articles en un viatge d'investigació, des d'els oritges de les festes de moros i cristians fins als nostres dies.

Callosa com altres pobles importa esta festa desde Alcoi, però no és tan sencill, per exemple, la Mahoma ens arriba desde un altre poble i dels balls no en sabem l'oritge.

La confluència de diferents factors al llarg dels anys ha donat el fer especial d'esta festa a Callosa, amb elements particulars que s'han incorporat poc a poc, per la mateixa gent festera.

Aquest llibre és un treball serios de recopilació documental, imatges des de principi de segle XX, il-lustracions de artistes, investigació, diversificació de continguts, aportacions novedoses basades en nous decobriments i sobre tot, història, tant del fet fester com dels fets propis dels origens i la posterior conformació de la Festa de Moros i Cristians com ara la coneixem, i les circumpstàncies que la varen acompanyar.

El treball coordinat per Carles Tasa ha esdevingut un material que tot fester deuria tenir en sa casa, i no sols els festers, si no també els callosins en general. Més enllà d'una apologia a la festa és un document d'interés cultural i històric.

El llibre podeu trobar-lo a l'Associació de Moros i Cristians, o a les llibreries del poble que s'han oferit a col-laborar desinteresadament. També podeu adressar-vos al meu correu.

toniferri3@gmail.com

................

FINAL DE CARRERA I MASTER

2010-07-02T20:42:00.001+02:00

Ja tocava arribar al final i hem arribat amb bon acert.

Final de carrera i també final del master.

Assí deixe algunes imatges de diferents moments al llarg d'estos 6 anys passats.

Se suposa que ja estic preparat per a fer art, per a parlar d'art, i per a ensenyar art.

Tallant un bloc de marbre. Moments de la graduació. Preparant una acció d'art. Modelant una figura amb fang.

150 ANYS DE FESTA

2010-06-29T17:42:00.006+02:00

La Junta de Moros ha presentat el llibre "150 ANYS DE FESTES DE MOROS I CRISTIANS. CALLOSA D'EN SARRIÀ 1860-2010.

El disabte 26 de juny la sala es va quedar menuda i Carles Tasa, i José Luis Mansanet feren una bona expossició del contingut del llibre. El president Antoni G. Berenguer també va intervindre amb acert. L'alcalde va tancar les intervencions.

L'Associació de Moros i cristians està rebent continues felicitacions per este treball.

Ara cal que la gent es preocupe per adquirir este llibre, ja que a la fi, cal arreplegar diners per a la celebració especial de eixos 150 ANYS DE FESTA.

JA SOC AVI !!!

2010-06-21T16:30:00.008+02:00

I per a redonir la vida el meu fill i la meua nora, ens han fet avis.

De mes boniquetes ja no en quedaven.

Va vindre dauradeta de sol i salaeta de mar.

Per bolquers duia el Vent de Llevant.

I als ulls, dos finestretes cap al futur.

El seu nom omplia tota la cambra de vida i misteri.

"MAR, MAR, MAR..."

I ara, qui podrà deixar de mirar-te?
................

REVISTA SARRIÀ

2010-05-06T11:53:00.003+02:00

Ja està al carrer la Revista Sarrià que edita la Associació d'Estudis de la Marina Baixa, AEMABA, on arreplega un resum de les III Jornades sobre Patrimoni cel-lebrades en la Nucia l'any passat.

La portada de la revista l'he creada basant-me en els valors patrimonials lligats a l'us de les canyes de riu.

De les mil util-litats que l'home de vora riu sabia aprofitar de les canyes, estava la de fer valdre els dinerets de canya, eixa mena de cotonet circular que te la canya en els nucs. Al fer-se una ferida de tall, o esguellar-se la pell per accident, trencava una canya i els dinerets se'ls posava tapant la ferida, com ara fem en les "tirites" de la farmàcia.

Els dinerets de canya tenen la propietat de tallar la sortida de la sang i ajuden a la cicatrizatzió ben aviat. (coneiximents populars que puc constatar)

La natura sempre ha estat una farmaciola barata i a l'abast, si sabem com fer-la servir.

Toni Zaragozí, Toni Mulet i jo, hem publicat en esta edició un article sobre els valors patrimonials dels rius, o EL RIU, de la Marina Baixa.

ELS ARCS DE CASTELLS DE CASTELLS

2010-05-06T11:37:00.004+02:00

Si pujeu als Plans d'Aial, Castell de Castells, direcció al Morro Blau podreu veure la caprixosa formació rocosa d'uns arcs, de grans proporcions, que a la posta de sol configuren siluetes espectrals, situant-nos en un paratge màgic, de caire surrealista.

He fet esta interpretació en acrílic sobre llens que no és del tot bona, però em val per a expresar-ho.

A ENRIC BALAGUER

2010-04-19T18:53:00.010+02:00

Al meu amic Enric li agrada viatjar per indrets del nostre territori i descobrir els olors, colors i aromes de cada lloc. Després sempre torna al seu Gines.

Així o conta a la Revista Métode de la Universitat de València.

http://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59

Un bon dia decidim agafar la motxilla i anar pel món buscant algun paisatge que ens meravelle. Un lloc on sentir alguna mena de força especial, perquè el cosmos es manifesta de manera molt diferent a uns llocs i a uns altres, i canvia segons els moments del dia o de l’any, però sempre té expressions significatives, úniques, punyents.

He obert una finestra desde Gines al mar, a l'infinit, enmarcada per l'Arc de Sant Martí, i li he deixat la motxilla preparada per a un nou viatge, sabedor com soc que tornarà per a contar-nos ho.

ACCIÓ D'ART 1

2009-07-24T16:56:00.004+02:00

">ACCIÓ D'ART 1

25 de maig de 2007 al Castell de santa Bàbara d'Alacant.

Acció d'Art per a la reunió anual de metges neuropediatres.

Experiència gratificant amb companys i companyes de la facultat.

Els quadres que vaem pintar amb les petjades estaven fondejats en terra de Callosa.

UNA DE FRARES

2009-07-23T18:37:00.007+02:00

EL CAS ÉS QUE JO NO SOLC MIRAR ELS ENVIOS PER INTERNET FORA DEL COMENTARI DE TEXT DEL CORREU ELCTRÒNIC, PERÒ ESTE VENIA D'UN BON AMIC I VALIA LA PENA.

ÉS BO.

FINAL D' UNA ETAPA

2009-07-02T15:22:00.003+02:00

En 2003 vaig començar un temps de treball universitari encaminat a obtenir la llicenciatura en Belles Arts, aprofitant que la Facultat la posaren en Altea.

Ara he acabat amb prou bon resultat, i desde assí done les gracies atots els que m'haveu ajudat d'una o altra forma a continuar, i exprese un fort sentiment de satisfacció que vullc compartir amb tots vosaltres. Acabar una carrera universitaria en 56 anys no ha estat facil, així que una vegada vençut l'enemic o adversari, que tant me fa, i que he estat jo mateix, provaré de aplicar els coneiximents adquirits en les meues obres i aniré canviant el contingut del Blog a poc a poc.

Com sabeu este blog el vaig obrir per completar els estudis en l'asignatura de Contaminacions Artístiques i ara que he acabat, deixa de tenir sentit la seua continuïtat, al menys tal com venia fent-ho.

Tal vegada em prenga un xicotet descans, com unes vacançes i ja veurem cap a on peguem de tornada.

Gracies de nou als que haveu estat acaronant la meua ànima.

Toni Ferri

PINTURA MURAL

2009-05-26T15:30:00.005+02:00

Acabant l'asignatura de Pintura Urbana he fet este mural com a treball de fi de curs.

David Tent, el xiquet de la meua neboda Marga ha fet de model per a bufar els "auelets" i la lletra de la cançó de Lluis Llach "Cal que neixin flors a cada instant" ha servit perfectament per a completar l'obra.

III JORNADES DE PATRIMONI

2009-05-06T10:28:00.004+02:00

Divendres 8 de maig en les Jornades de Patrimoni de la Nucia, junt en Toni Zaragozí i Toni MuletPresentació de la ponència sobre el valor patrimonial del Nostre Riu.

Vaem projectar un DVd i acompanyarem la xerrada amb una informació molt acurada i diversa sobre els valors quasi desconeguts dels Rius de Callosa i l'Algar.

TALLER DE PINTURA XIQUETS 5 P -

2009-05-06T10:18:00.005+02:00

E dia 1 de maig vaig pareticipar en una trobada de la Fundació SINDROME 5 P-, i vaem fer un taller de pintura amb els xiquets.

L'experiéncia fou molt positiva i satisfactòria. Dede assí els agraeixo la oportunitat que em vaen donar de compartir junts eixe temps.

Va ser en Torre Guil - CEMACAM de Múrcia, amb unes instal-lacions espectaculars.

Vaig tindre el privilegi d'estar acompanyat en l'experiència pel científic Salvador Martínez del Centre de Neurociències de la UMH, qui dirigirà la primera investigació a nivell mundial sobre el "Síndrome 5 P menos"

PRESENTACIÓ COLLA DE NANOS

2009-03-31T16:44:00.005+02:00

NOTA DE PREMSA ENVIADA ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA MARINA BAIXA

Este domingo día 29 de marzo a las 11 de lamañana, tal como estaba previsto se presentó al pueblo de Callosa los nuevos “NANOS” fruto del trabajo de varios meses.

El taller se inició en noviembre y ha terminado en marzo con la puesta en escena de estas nueve figuras que acompañarán las Fiestas Patronales junto a las figuras que ya existían y a las que van a complementar.

Els Nanos han sido una tradición popular que ha pervivido en Callosa gracias a la iniciativa de la gente del pueblo, pero llegado el momento era importante hacer un esfuerzo por documentarlos y renovarlos antes de que se perdieran los aspectos más originales y exclusivos de su existencia.

La Associació Cultural L’Empelt ha promovido su recuperación con la colaboración del ayuntamiento, la Associació de Moros i Cristians, Agust Motor y Reclam Comunicació.

El taller estuvo impartido por Toni Ferri con la asistencia de 25 alumnos de diferentes edades, donde se ha conseguido reproducir las formas originales antiguas que diferencian estas figuras y le des dan personalidad propia respecto a las nuevas que se compraban en talleres o tiendas de Valencia o Alicante.

EL baile también original y único se ha recuperado y enseñado a esta nueva “Colla” por Maragda Pérez y Toni Sanchis.

En los ropajes se ha procurado mantener también el estilo más antiguo.

El director artístico de este proyecto Toni Ferri ha donado los moldes a la Asociación Cultural L’Empelt para que a partir de ahora cualquier persona pueda construir su propia pieza si lo desea.

Con esta presentación se cierra un ciclo de investigación y trabajo sobre uno de los aspectos más entrañables y a la vez misteriosos de las fiestas de Moros y Cristianos de Callosa si bien sabemos que en la ciudad de Valencia se documenta su presencia desde 1589.

Los Nanos nos llegan a través de la procesión del Corpus al igual que las santas, las figuras bíblicas, les pastoretes y los apóstoles que acompañan las procesiones durante las fiestas Patronales en Callosa. La Procesión del Corpus fue instituida por el Papa Urbano IV en 1264.

Callosa d’en Sarrià a 1 de abril de 20099

CALZE DE PLATA

2009-03-23T12:51:00.004+01:00

Sempre n'hi han coses que fem per primera vegada. En aquest cas ha estat fer un treball d’encàrrec amb plata de llei.

La cosa era revestir o folrar en plata un calze de fusta que prèviament ha fet un artesà.

En esta primera fase he tallat una làmina de plata en forma de creu a la mida calculada pera que al enjuntar les parts donara un mena de got o bol. Després he soldat i poc a poc he anat donat-li forma a cops de martellet, fent servir com a guia uns motlles que he fet en cement del buit de la copa.

Un poc rudimentari si que ho es però… m'ha donat resultat.

Per a millorar el treball calia fer-l'hi l'acabat exterior, una mena d'anell per fora que remata la copa i encaixa amb la fusta. Ha calgut fer un rebaix a la copa original per tal que entrara a presió.

En aquest treball he aprés a soldar plata i a manipularla creant formes a voluntat. Al menys esta m'ha ixit tal com havia projectat.

Per remat, una polida i un bany d'or l'han deixada perfecta.

El resultat final és una réplica en fusta i or del Sant Calze que hi ha a la Catedral de València.

EL GAT I LA MÍULA

2009-03-11T14:05:00.010+01:00

"Diu la míula: que fas gat?.

Que fas míula?... diu el gat"

Del refraner popular del meu poble.

Una mena de trencallegues que si es diu el més rapit possible acaben embolicant-se les paraules.

El mateix que aquest altre. " setge jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat"

BÈRNIA I EL TEMPS

2009-03-11T13:43:00.004+01:00

"Quant Bèrnia porta capell...pica espart per a fer cordell"

És el que díuen la gent major, perque quant veien els nuvolets engantxats al cim de la Serra anunciava que anava a ploure i podien fer alguna feina dins de casa com eixa de preparar l'espart per a fer després el cordell.

Pel que sembla, encara és vàlid este dit, si el capell o nuvolet està més de un dia engantxat a Bèrnia. Segurament te a veure amb les corrents d'aire gelat, la presió atmosfèrica i el fet de que els nuvols d'aigua és mouen per baix dels 900 metres i la serra en te un poc més de 1000.

També val per al Puig Campana.

Proveu de comprovar-ho i ja m'ho contareu.

15 ANYS DOWIX

2009-02-19T17:43:00.004+01:00

El que pareixia de broma ha esdevingut tot un aconteciment en el temps.

Aquell grupet musical de gent del poble fà 15 anys que van pel mon, creant música i fent amics.

Assí els tenim en el local dels assatjos.

Per ells i elles clar, estes fotos.

Recordant aquell primer encontre...

"CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT"

POESIA VISUAL

2009-02-17T17:27:00.003+01:00

Altres treballs de classe de Pintura Urbana.

Un de "poesia visual" per a la"Caixa dels somnis" jugant amb les paraules i un caragol tallat en pedra de Bateig sobre un fons de fusta.

Un altre de "poesia concreta" inspirat en les festes del meu poble i jugant amb la vocal "U" i els colors roig i negre.

AL MEU RIU

2009-02-12T15:52:00.004+01:00

Massa sovint la mirada especulativa sobrepassa el benefici colectiu i se centra en la destrucció del medi.

El meu Riu es veu saturat de propostes de aparent progrés, enlluides del guix del benestar i la qualitat de vida, però que quant menys comporten la transformació del entorn natural en planes de cement i rejola.

Vaig fer esta peça en segón de Belles Arts. Una cinca de riu grossa i al obrir-la apareixia plena de diners, i un niu de pilotes de golf on abans estava el niu de la polleta de riu o de la garza.

Com sabeu, això anava referit al macro-projecte urbanístic de la desembocadura dels rius en Altea.

MAAT

2009-01-29T16:17:00.002+01:00

Deesa egípcia que pesava el cor dels morts amb una ploma. Si el cor era més lleuger no passava i és quedava a l'infern (més o menys) .

El cas és que em fà pensar en una ploma que siga pesada per a competir amb el pes del cor i a la vegada que resultara suau i lleugera. Bé, el marbre blanc de Macael em va tentar a fer-la.

Proces escultòric partint de la maqueta en fang.

RITME D'AIGUA

2009-01-29T15:52:00.002+01:00

Brontze patinat en verd.

Una de les obres que vaig portar a la meua primera expossició al Casino de la Vila.

POEMA A LA MEDITERRÀNIA

2009-01-26T19:28:00.003+01:00

Un altra esculptura que vaig fer de sentiment poètic.

Tallada en arenisca, pedra de Bateig, i polimentada amb un oli especial.

POEMA A LA MEDITERRANIA

MEMÒRIES D'ESCOLA 1957

2009-01-26T10:12:00.009+01:00

http://www.youtube.com/watch?v=-wQ8Z4dcs3I

Un altre treball basat en la memòria, en allò que queda apegat a les capes fondes de la ment i conviu amb nosaltres acomodat en el temps.

A mi em venia al cap aquella primera entrada en l'escola perquè en veritat entrava en un mon nou.

En aquells anys de 1957 els xiquets teníem una consciència clara del perill que suposava una fulleta de afeitar o "grillet" i ens venia al cap molt rapit la seua imatge de tall net i profund. El seu ús quotidià per a treure punta al llapis el feia un objecte normalitzat en el dia a dia, però com a arma agresiva era terrorífica.

Donya Manolita era la mestra, i a mi i a Paco, un amiguet, ens havia lligat al barro de la seua taula, era LA MEUA PRIMERA LLISÓ, i ...

Vegeu si no.

MODELANT LA MODEL

2009-01-25T21:51:00.005+01:00

Un moment de la classe de modelat (de 3er. de Belles Arts) del natural, en la model al fons i el treball quasi acabat en primer plà.

La peça la vaig construir directament en argila rotja, buida per dins i amb la presió suficient a sobre el fang per a poder courel-la després a 900 graus.

La peça cuita va quedar perfecta.

BARRUFET

2009-01-23T18:34:00.000+01:00

Les pedres que conformen la façana de l'esglèsia del meu poble, tenen una vida interior de gran belleza, tal vegada per això les va elegir l'arquitecte Gilabert.

Esta la vaig arreplegar en la cantera original i em va descubrir al seu interior este barrufet.

He respectat la seua forma natural i conservat la pell exterior de la pedra blanquinosa.

Al polir-la treu unes tonalitats blavoses i amarronades que son del tot sorprenents.

Marbre negre de Callosa.

Mides: 4o X 27 cm.

LOLA

2009-01-23T18:15:00.000+01:00

Homenatge a la última gosseta de caça, podenca, que va tenir el meu pare.

Lola tenia l'orelleta trencada i una gran classe i estil per a la caça.

Mirant-la per a fer l'esculptura, la seua línia em recordava a les figures egipcies del gos i del xacal.

Pedra arenisca de grà finet. Abans de ser esculptura formava part de la façana de una casa antiga d'Alacant

Mides aproximades . 60 X 30 X 25 cm.

SIDARTA

2009-01-23T17:54:00.001+01:00

Marbre roig d'Alacant.

Feta especialment per a la meua amiga Victòria.

NITS

2009-01-23T17:42:00.001+01:00

Illustracions per al llibre de poemes de Joan Carles Ortega i Berenguer.

Cera sobre cartonet

Titols:

Faus exaust contempla la mar, i Nits.

AMANTS

2009-01-23T17:33:00.000+01:00

Als amics Toni i Vane per posar per a esta maqueta en fang a l'espera de fer una peça més gran en pedra.

VELES E VENTS

2009-01-23T17:26:00.001+01:00

Oli sobre llenç, 70 X 50 cm. any 2003

web TONI FERRI

2009-01-22T13:58:00.000+01:00

Web anterior: www.toniferri.com

Correu electrònic : toniferri1@hotmail.com

fotos previ

2009-01-22T13:44:00.002+01:00

En el procés de construcció del cap que ens servirà després de motlle , (en este cas en ferem tres) hem seguit el mètode que va emprar Salvador Mayor, "El Tio Cordera" al fer-los per primera vegada a l'any 1942. Una peça d'algeps en forma de ou i afegint després les orelles, nas boca i ulls, am gran ximplea lo que ens permet modificar a voluntat la peça final, ja que treballem sobre ell amb cartró de cavallet i farinetes, o midó, i podem fer modelant, un nas gros, enxamplar els llavis, afegir monyo, posar selles,... podem donar el especte que ens convinga, mentre que si el motlle és el normal, la peça és construeix per dins i no te la mateixa maleabilitat.

Una vegada el cap de cartró tinga consistència, cal tallar-lo per treure-lo del motlle i cosir-lo i reforçarlo per a donar-li el acabament final amb pasta i pintura

Sabem que per este sistema és van fer els caps de nanos a Callosa i és per això que els estem fent igual, perque pensem que així ajudem a conservar el valor patrimonial que tenen, desde el motlle d' algeps fins els caps en cartró de cavallet, salvant també la forma i les mides.

Abans de que el tio Cordera els construira ja n' havien d'altres a Callosa, però malauradament no en tenim imatges i volem pensar que ell els degué copiar el més paregut possible, el mateix que ara estem fent nosaltres.

previ al taller de nanos

2009-01-22T12:54:00.000+01:00

Assi deixe unes fotos del proces previ al taller.

Construcció dels motlles en algeps, que per tal de anar més rapits deprés, en varem fer tres.

Cal tenir en compte quel sistema és a la inversa del convencional i la pessa es construeix per fora del motlle.

Les caps estan fets tal com eren els antics (es va fer un estudi previ) per tal que se semblen als tradicionals de Callosa, una vegada acabades les peces.

més del taller de nanos

2009-01-18T23:15:00.001+01:00

Ja Anem acabant els caps i promte els pintarem.

Unes fotos més del taller i del treball del grup, com es veu ja va prenent forma la cosa.

WEB TONI FERRI

2009-01-13T12:56:00.000+01:00

Un altra part del treball meu, iniciat per donar a coneixer aquella Setmana d'Art a Callosa està en esta web:

www.toniferri.com

Pintura Urbana

2009-01-12T15:40:00.000+01:00

Aqui deixe qüatre treballs d'allò més diferents que he fet per a la classe de Josep Sou de Pintura Urbana.

Un paisatje de l'interior de la Marina, he triat els Arcs de Castells de Castells, un col-lage referit a la mítica Caixa de Pandora, i dos abstractes de estil ben contrastat, l'un molt poètic i l'altre molt urbà.

LA veritat és que feia temps que no em ficava amb la plàstica pictòrica.

TALLER DE NANOS

2009-01-12T15:06:00.001+01:00

A niciativa del Grup Cultural L'Empelt de Callosa d'en Sarrià, i amb la constància de la que fa valdre el seu president José Tomás Fuster, he dirigit un taller de NANOS en el local que ens ha cedit desinteresadament Agust, en els baixos de la Seat de Callosa.

Hem recuperant en lo possible tant l'estil com la forma dels caps més antigs dels que tenim constància al poble.

Junt amb els caps també els tratjes s'han recuperat i el ball que ja estava arreplegat per la Familia Boronat en la donsaina, tot junt s'ha constituit la primera colla estable de NANOS.

El ball ha estat ensenyat per Maragda Pérez i Toni Sanchis.

Presentació i festa el dia 29 de març a les 11 del matí en el local de la ASSOCIACIÓ DE MOROS I CRISTIANS DE CALLOSA

NOVES FOTOS DE LA OBRA DE RUDOLF OTTO BETH

2009-01-03T20:27:00.000+01:00

Criatures estranyes de la nit. ARTISTES

2009-01-03T20:14:00.000+01:00

Un altre treball realitzat per a la classe de edició de vídeo.Facultat Belles Arts Altea

UN ARTISTA A ESTUDIAR

2008-12-26T00:05:00.000+01:00

Rudolf Otto Beth

Naixcut el 6 de desembre de 1926 en Dinamarca, resideix desde 1991 en Callosa d'en Sarrià.

El seu avi matern, el pintor danés Lauritz Norgaard el va influenciar en el camí del art (pintura) i als 10 anys va començar a prendre les primeres lliçons de la mà dels pintors naturalistes Sr. Tender i Sr. Hecht, de manera que als 11 anys va fer la seua primera expossició en una galeria de Dinamarca.

Ha estudiat sempre oficis lligats a les arts i ha treballat en decoració, publicitat, escenógraf, il-lustrador en una editorial.

En 1949 va fer un viatge d'estudis a Sudamérica i és va quedar, cumplint un somnit de joventut i és allí on ha fet la major part de la seua obra artística, sobre tot en Argentina, en la ciutat de El Dorado.

Ha convisgut llargues temporades entre els indigens amazònics i ha fet molta obra sobre ells.

HA viatjat sovint a Europa i ha creat obra constant del paisatge de allà hon ha estat com ara França, Holanda, Dinamarca, Alemanya, nord i sud d'Espanya,...fins quedar-se a Callosa.

Malgrat la seua retirada aparent, estos últims anys no ha deixat de correr per tots els llocs que li han segut atraients plasmant els paisatges que veia en els llenços. ns i tot ha fet noves expossicions en Dinamarca fent constants viatges organitzatius.

La comarca de la MArina ha estat una constant en la seua visió pictòrica últimament i les sales de les cases de cultura de molts pobles ha acollit la seua obra de un cert tò impresioniste.

El darrer que està experimentant és el surrealisme i ha trobat en esta tècnica una via expresiva novedosa que li permet fer crítica social i expresar opinió directa i contundent sobre el que veu i viu al mon dels mitjans de comunicació de cada dia.

Ell mateix diu que el art figuratiu naturalista li ha permitit manifestar allò que li resultava interesant usant la vista pero ara te ganes de usar la ment i el surrealisme és el mijà més adecuat.

Malgrat la edat i els problemes de salut que ja l'acompanyen no pensa en descansar i cada dia comença nous reptes.

He fet algunes fotos de la seua obra, o de la que conserva amb ell i que aniré completant amb ella este apartat dedicat a este artiste.

Estes son algunes.

BERIMBAO I CAPOEIRA

2008-12-03T17:09:00.001+01:00

EL BERIMBAO

Fa uns nou anys em vaig trobar per casualitat amb un xicot que feia sonar un instrument molt estrany per a mi i que em va atraure fortament l’atenció. Estava de visita a Sao Paulo (Brasil) i rodant per una espècie de mercadet de carrer en una paradeta d’artesania, un personatge de pell morena i rastes a l’estil Bob Marly tocava una música estranya, amb un regust de malenconia mentre exposava els seus articles a la venda en una manta prou gastada i descolorida.

La meua atenció és va deslligar del objectes que venia, més bé ja no recorde com eren aquells collarets i penjolls de llavors de l’Amazònia, el que em resultava encisador era el so d’aquella mena d’arc rústic amb una carabassa enganxada i la forma de tocar aquell instrument. El personatge pareixia absent i concentrat a produir aquelles notes penetrants i greus mentre mantenia un moviment rítmic quasi imperceptible. A penes ballava i es movia suaument com les fulles dels xops acaronades pel vent.

Es fa difícil imaginar quina mena de sensacions va tenir el meu cos i quines preguntes em van vindre al cap en uns segons. Va passar un cert temps abans de reaccionar i de començar la meua investigació de turista ignorant. No obstant això, al cap de poc ja sabia que aquell aparell es deia berimbao i que el so tan estrany provenia de la carabassa que feia de caixa de ressonància i de la forma d’arrimar-lo i apartar-lo de la panxa del músic. Una pedreta marcava l’acurçament o allargament del fil d’aram que era la corda, ( i en conseqüència sonava més o menys greu la nota) mentre un bastonet entre els dits, la colpejava rítmicament.

Poc més vaig esbrinar del meu interlocutor que semblava sorprés que jo no coneguera tot el que envoltava aquell instrument i, com que era tan normal per a ell, no em sabia explicar res més, sols afegí que es tocava en la capoeira. Tot açò em va despertar un interès molt fort per conèixer què era aquell instrument del dimoni i per a què s’utilitzava.

He de dir que fora de les referències que puga fer per definir aquell fet, no podré expressar la riquesa de noves sensacions i emocions que em va provocar el berimbao en gairebé uns minuts inesperats de contacte, i l’entorn en el que es va produir aquella trobada. Amb el temps he comprés que el berimbao i la capoeira son tot una cosa.

El berimbao s’utilitza per a donar el ritme adequat a la capoeira i no es poden separar l’un de l’altre si bé en rituals del candomblé, o balls com la samba també s’utilitza el berimbao i és evident el lligam que hi ha entre les religions animistes de Brasil i la capoeira, però això no és el que vull tractar ara.

Pel que he llegit, hi ha evidències en gravats anteriors al segle XIX, en les quals la capoeira s’acompanyava de un tamboret, però la documentació és escassa i no se sap exactament si també hi havia el berimbao, i quan s’ajuntaren el berimbao i la capoeira. Per altra banda on ha estat associat i reivindicat amb més força és a Salvador de Bahia pel fet que és allí on desembarcaren els esclaus africans per primera vegada. També ha estat present amb força en Rio de Janeiro i Pernambuco.

El berimbao és un instrument fet amb una vara d’un arbust que es diu berimba, una carabassa com a caixa de ressonància, un fil d’aram que fa de corda, ( cremaven rodes de camió i agafaven el fil d’aram que hi ha entre el cautxú), una pedreta o una moneda per a puntejar la corda i una vareta fina per a colpejar-la, mentre als dits es sosté una mena de cistelleta tancada amb llavoretes dins, el “caxixi” que fa un sorollet rítmic i compassat. El so complet s’aconsegueix arrimant la carabassa contra el ventre del músic i deixant l’espai just per a la nota que volem aconseguir. Segons el so que fan hi ha tres tipus de berimbaos .

Se sap que a Angola hi ha instruments musicals semblants amb noms diferents segons el lloc, i com que al Brasil apareix després de l’ arribada dels esclaus africans a principis del segle XVI, i a més no hi ha referències anteriors d’este instrument, s’accepta que tant la capoeira com el berimbao fóren importats des de l’Àfrica pels esclaus, si bé, en Brasil es barrejaren amb aportacions indígenes i d’altres cultures fins a prendre la forma definitiva que ara coneixem tant de la capoeira com del berimbao. De fet, pren el nom al moment que per a fer l’arc, s’utilitza una rama de berimba, un arbust de fusta molt dura i flexible que abunda en algunes regions quasi desèrtiques i inclements de Brasil on es refugiaven els negres fugits i rebels al segle XVII. Allí s’organitzaren en una forma de vida independent Quilombos que va fer tremolar el poder polític dels blancs.

La capoeira és una dansa barrejada de lluita corporal que els afrobrasilers inventaren per defensar-se dels esclavistes i negrers d’una forma dissimulada a la volta que eficaç i contundent, tant amb els peus i mans com amb el mateix instrument musical que compassa la dansa. El berimbao, segons el que es diu, podien emprar-lo a mode de llança en distància curta contra l’enemic, però a més a més, si li llevem la carabassa, es talment un arc, i com a tal podria disparar fletxes en un moment de necessitat, a més de portar (evidentment) el ritme dels capoeiristes mentre dansen. Així que tenim un arma, el berimbao, i una forma de lluita, la capoeira, tots dos junts. Però també tenim al mateix temps, una dansa i un instrument musical que marca el ritme.

Pot ser que eixa qualitat múltiple haja estat responsable que la capoeira tinga un passat molt dramàtic i estiga poc documentada, perseguida des de sempre pels governs brasilers de tots els temps i colors, ara la monarquia, ara la república, perquè tots ells veien un moviment poderós que temien no poder controlar, i que creixia a gran velocitat al carrer entre les classes més pobres. La resposta dels polítics sempre ha estat l’extermini de la capoeira.

Un dels episodis històrics més recordats de la capoeira es va produir en la guerra contra Paraguai, 1865-1870, quan el govern va prometre a centenars de capoeiristes empresonats que si lluitaven contra Paraguai els deixaria en llibertat. Segons la versió popular, foren milers els que perderen la vida i malgrat que la participació del àgils capoeiristes fou vital per a Brasil, mai se’ls reconegué el dret a la llibertat i la capoeira continuà prohibida fins a entrat el segle XX.

Al 1889 en la proclamació de la República es dicta un decret dissuasori que condemna entre dos i sis mesos de presó els que practiquen capoeira. (Cal imaginar com devien ser les presons d’aquell moment al Brasil i la gran quantitat de gent que empresonaren). Al 1930, Jetulio Vargas pren el poder i comença una època de reformes populars entre les quals hi ha el reconeixement de la capoeira, i al 1937 per primera vegada és reconeguda en acte oficial pel governador de Bahia. En este procés final, el Mestre Bimba va jugar un paper vital adaptant-la a l’època i aconseguint el reconeixement de esport nacional i que les classes altes de Brasil començaren a practicar-la. En 1995 es reconeguda com a esport pel Comitè Olímpic de Brasil.

Per acabar he de dir que el berimbao també té una llegenda molt bonica, pot ser no tan antiga com el mateix instrument, però que ens emociona des del sentiment creatiu:
«Això era una vegada, una xicota que passejava per la selva i quan travessava un riuet va abaixar el cap per a beure, aleshores va ser atacada per un home que d’un colp a la nuca la va matar. En morir la jove es va produir un fet màgic, el seu cos es va transformar en la fusta llarga de berimba, els braços i cames en la corda, el seu cap en la caixa de ressonància i el seu esperit…en la música sentimental que sona cada vegada que toquem el berimbao»

Toni Ferri

ELS TRES PORQUETS DE DISNEY

2008-12-03T16:44:00.000+01:00

Els Tres Porquets és un conte antic, que ve de més enllà del segle XVIII i que ens ha arribat, al menys en el meu cas, de manera oral, a la vora del foc de casa, junt amb altres “susseits” que conformaven el repertori del meu avi, mes o menys retocat amb la seua imprompta personal. Jo entenia el seu missatge (com enteniem les coses tots en aquells temps, per evidents), donat que l’objectiu del conte era transmetre’ns un consell que suposadament fóra profitós per al nostre bé, per assabentarnos-en de certes coses que ens ajudarien a viure millor, en el cas d”Els Tres Porquets”: fer cases amb solidesa. Això ho podem interpretar com la construcció del nostre futur amb solidesa, en el que hem de previndre els perills i prepararnos-en, perque si no vindrà el llop (alegoria a les desgràcies) i ens fotrà la casa per a menjarnos-se’n.

Ara bé, més endavant vaig assistir al cinema de Callosa, no se bé si al del Convent o al de Blanquer, (d’això en fa una pila de temps): allí vaig visionar una versió de Walt Disney dels Tres Porquets ( Los Tres Cerditos) que encara es pot trobar en dvd.

Aquella versió venia de 1933 i va ser la catapulta que va llençar a la fama per sempre, a aquells productors novençans de dibuixos animats, "Walter i Roy Elias Disney”, al guanyar un premi i el recolzament dels alts estaments americans, entre ells la CIA i l’exèrcit que, segons pareix, foren financiadors de la factoria Disney.

Aquella versió tenia algunes diferencies substancials respecte del que a mi m’havia contat el meu avi. Vegem.

Qui son els tres porquets de Disney?

Podríem ésser nosaltres perque a cada porquet Disney li posa un instrument musical a les mans, un flautí, un violí i un piano. Els dos porquets, el del flautí i el del violí es dediquen a tocar i ballar i fan la caseta de mala manera, mentre que el del piano la fa amb rejoles i ciment. Quan el llop tira les cases ho fa per l’ordre de valor social de cada instrument, del més simple i discret al més important, i és en el del piano, on ja no pot tirar les parets. Està clar, el porquet que toca el piano triomfa.

¿Serà que estos instruments, flautí i violí simbolitzaven a certes classes socials que prenien cos en Nord-amèrica com els emigrants irlandesos, jueus, negres, còmics de carrer, músics inestables… mentre que el piano era reflex d’una societat culta i estable, amb poder económic…?. Siga com siga, vindrà el llop i els tirarà la caseta, o siga el futur i a la fi el porquet del piano salvarà als altres portant-los a sa casa.

¿Es podria entreveure en este conter un missatge de fons contra la música? ¿O només contra un tipus de música?

La conexió amb “la sigala i la formiga” és prou gran, malgrat el context diferent, allí ix perjudicat el que es dedica a la música (la sigala). En el cas dels porquets, sols els que es dediquen a un tipus de música.

Ara vejem qui és el llop de Disney.

El llop va vestit amb roba destroçada, bruta, vella, amb estirants al pantaló del que l’hi penja un tros, podem veure en ell a un misserable dels barris baixos de Nova York, no és un banquer, un veí respectable, ni un representant de la classe social alta ( i mira que en sabem ara que de tant en tant, eixos en fan de por de la bona). Disney fa una caricatura més aviat pareguda als negres que tocaven en aquell moment Jazz pels establiments nocturns.

Cal pensar que aleshores, el Jazz provinent del Blues (prohibit al principi) era la forma musical de máxima expresió dels negres i estava guanyant espai musical en l’ Amèrica de 1933 que és quan Disney treu esta pel.lícula de dibuixos animats.

Qui sap no siga una proposta al subconscient dels xiquets de fer front a eixa potencial amenaça del poder negre en creixement, aconsellant la música clàsica, música europea de saló que estava ben vista per les classes socials altes americanes i no tenia influences rebels. (Recordeu que en les pel.lícules americanes sempre apareixia un piano en alguna casa de bona família)

Amb això, sols vull fer-ne una ullada diferent, pot eser una visió un poquet crítica, però simplement intente aportar una altra manera de veure les coses, que de vegades les donem per ben compreses de manera rutinaria, però que si fem un xicotet esforç d’anàlisi ens podrem adonar de les novetats que poden amagar en el seu propòsit final.

El mètode d’investigació antropològica es basa principalment en la comparació, perquè hi ix sempre alguna nova llum. Nosaltres també podem fer-ho i veurem que no és el mateix un conte que els altres, encara que ho semble a primera vista.

Comparem "Els Tres Porquets" de Disney amb altres versións del mateix conter:

(A) - Una, la original antiga que ens contaren de xiquets, en la que no apareix cap instrument musical i els porquets fan la casa dèbil per negligència, i no per dedicar-li el temps a la música.

En este cas el més llest triomfa perque s’esforça en fer la casa forta, això es pot entendre directament. I el missatge de fons podria dir que no ens descuidem i preparem el nostre futur amb solidesa.

(B) - Una altra versió paralel-la a la de Disney, però que malauradament no és tan coneguda, diu que el llop tocava el saxofó i a l’assabentar-se que els porquets també eren musics es van posar d’acord els quatre i van fer un grup musical que se’n va anar de gira per tot el món. Això tampoc està mal.

(C) - I la de Disney ja la sabem.

Qui sap ara, després de tants anys ja no podrem tindre certesa del que pretenia Walter amb esta pel.lícula d’animació, però ens dona que pensar que alguna intenció adicional podia amagar, com també es diu que en tenia de certa intenció quant després va crear a Bambi en 1942…no era casualitat que hagueren matat a la mare de la cabreta amb un tir. Hem de pensar en el context en que surgeix el film de Bambi, quant milers de xiquets ja eren òrfens per culpa de les bales de la II Guerra Mundial. Un poc manipulador si que pareixen els germans Disney mirat així, veritat?

Aleshores quin seria el misatge de fons d”Els Tres Porquets”?

I ara aprofitant que ja en sabem un poquet més perquè ens hem fet un poquet més vells. Si ens hagueren donat a triar, amb quina versió del conter d”Els Tres Porquets” ens quedariem?

UN CORTOMETRAJE POLITICAMENTE INCORRECTO

2008-12-02T16:48:00.000+01:00

Una altra referència a mostrar.

http://www.rallydecortometrajes.es/I_Rally_de_Cortometrajes/CORTOMETRAJES.html

En este cas és tracta de un curt amb el que vaem guanyar un segón premi, Josep Sempere i Toni Ferri.
Guió, realització, muntatge, edició i presentació és va fer en dos dies tal com calia per a participar en el Primer rally de Curts de la Vila.

Fou una experiència molt interessant donat que tant Josep com jo mateix, ens vaem presentar amb tres idees al cap i sobre la marxa anavem reajustant-les fins a lo que va ser la peli final.

Partiem de un fet reial i la resta va anar succeint tal com és presentaven les esdeveniments i prenia forma la película. Un altre factor que va condicionar la continuitat foren les escenaris o zones de acció, que pel seu propi valor de llum i dificultat ens donaven opció a una o altra eixida a càmara.

El final no estava determinat i vaem previndre dos possibilitats, que cada una li donava un guió i una història diferent sols pel mateix acabament, de manera que haviem de decidir el final quant anavem per la meitat de les escene, donat que ja no podiem tornar arrere pel temps que quedava. Eixe mateix condicionant ens donaria un titol o un altre.
Be, no ens va quedar tant mal...al menys és el que nosaltres creem.

http://www.rallydecortometrajes.es/I_Rally_de_Cortometrajes/CORTOMETRAJES.html

Shakespeare in fight

2008-12-02T16:29:00.000+01:00

En aquesta web de Youtube podeu veure un altre tipus de manifestació d'art.

http://www.youtube.com/watch?v=5UyT6xfRtoA

Un treball de la RESAD on els alumnes de esgrima porten a cap una molt bona interpretació de tres obres de Shakespeare mitjansant les lluites de cada una de les obres que li donen còs i continuitat al conjunt de les escenes.

Un altra manera de revaloritzar obres clàsiques aplicant noves mirades i reinterpretant-les amb bon fer i creativitat.

El present treball els ha valgut ja algún reconeiximent internacional i com a bona sorpresa els han proposat fer una gira pel voltant de Madrid.

Enhorabona al professor que ho ha creat i dirigit, i als alumnes de fi de carrera que la porten a cap.

performance en el Castillo de Alicante

2008-11-17T19:10:00.000+01:00

Aquesta Acció d'Art va estar realitzada al Castell d'Alacant per un grup d'alumnes de Belles Arts d'Altea per a un Congrés de Neuropediatria.

El relat ens porta de la mà de Deméter en el seu viatge a l'Inframón, a l'Infern, per recuperar a la seua filla Perséfone del Dimoni, al meny durant uns mesos a l'any. La primavera anuncia eixe retornar temporal a la terra.

Demeter en el seu caminar entre els humans buscant a la seua filla, ens va ensenyar medicina i altres secrets guardats pels Deus, deixant petjades imborrables de coneiximent entre els homes.

Nosaltres reconeixem la primavera en la cara de una mare quant li anunciem algúna esperança en la recuperació del seu fill que està secuestrat per la malaltia, ens deia un dels metges de la organització.

Tot plegat la síntesis de la Acció d'Art, fou uns quadres pintats amb petjades dels nostres peus sobre llenços fondejats amb terra natural, que quedaren de record per als organitzadors de l'Institut de Neurociéncies de la U.M.H.